Fitxa
tècnica
Autor:
Lucas Cranach, el Vell
Títol:
ADAM I EVA
Data:
1528
Tècnica
i materials: Oli sobre taula
Mesures:
1,72 x 0,63 m i 1,67 x 0,61 m
Lloc
de procedència:
Localització actual: Uffizi,
Florència (Itàlia).
Comentari sobre «ADAM I
EVA»
Aquest parell de taules
representant Adam i Eva, i que foren
pintades per Lucas Cranach el Vell, es conserven a la sala nº 20 dels Uffizi,
que genèricament està dedicada a Albrecht Dürer. El principal motiu és perquè
es considera que aquest pintor va exercir una forta influència en l’obra de
Cranach.
Aquest
ha sigut un tema artístic molt freqüent en l'art occidental. Durant segles va
ser una de les escasses possibilitats que els artistes tenien de representar la
figura humana masculina nua. Però en tenim un bon exemple en l’escultura i la
pintura romàniques catalanes (per exemple al portal de Covet, Pallars Jussà; al
claustre de Girona; a les pintures de Sant Martí Sescorts, a Sant Sadurní
d'Osormort, etc.). Després d'aquesta època, i principalment des del
Renaixement, són moltes les obres d'art amb aquest tema en totes les escoles artístiques: relleus de
Iacopo della Quercia, frescs de Masaccio, pintures de Van Eyck, Van der Goes,
Albrecht Dürer, Miquel Àngel (a la capella Sixtina), Lucas Cranach el Vell,
etc.
Alguns
d’aquests artistes van insistir representant el mateix tema repetides vegades,
d’entre els que destaquem Dürer i Cranach el Vell. I concretament d’aquest
darrer podem documentar i contemplar un bon nombre de quadres, escampats per
diversos museus del món, amb el tema d’Adam i Eva. Serveixi d’exemple aquesta
relació:

Títol: Adam i Eva
Any: 1508-10
Tècnica i material: Oli sobre taula
Mesures: 1,39 x 0,54 m (Cada taula)
Localització: Museu de les Belles Arts i Arqueologia, Besançon (França).
Títol: Adam i Eva
Any: aprox. 1510
Tècnica i materials: Oli sobre taula
Mesures: 0,58 x 0,44 m
Localització: Museu Nacional, Varsòvia
(Polònia)
Títol:
Adam i Eva
Any:
1526Tècnica i materials: oli sobre taula
Mesures: 1,17 x 0,81 m
Localització: Courtauld Gallery, Londres (Regne Unit)
Títol:
Adam i Eva
Any: 1531
Tècnica i materials: Oli sobre taula
Mesures: 1,70 x 0,70 m
Localització: Gemäldegalerie, Dresden (Alemanya)
Any: 1531
Tècnica i materials: Oli sobre taula
Mesures: 1,70 x 0,70 m
Localització: Gemäldegalerie, Dresden (Alemanya)
Títol:
Adam i Eva
Any:
1533
Tècnica
i materials: Oli sobre taula
Mesures:
0,51 x 0,35 m
Localització: Staatliche
Museen, Berlin (Alemanya)
Títol:
Adam i Eva
Any:
aprox. 1538
Tècnica
i materials:
Mesures: Panel
Localització: Národní
Galerie, Praga (Txèquia)
Títol: Adam i Eva
Any: -
Tècnica i materials:
Any: -
Tècnica i materials:
Mesures: Panel
Localització: Koninklijk Museum voor Schone Kunsten, Antwerp
Localització: Koninklijk Museum voor Schone Kunsten, Antwerp
Títol: Adam i Eva
Any:
-
Tècnica
i materials:
Mesures:
Panel
Localització: Museus Reials
de Belles Arts, Brussel·les (Bèlgica)
Aquesta
no és una relació exhaustiva de les obres de Cranach el Vell sobre el tema i en
conseqüència és legítim preguntar-nos perquè aquest i d’altres pintors del
Renaixement van insistir-hi. Per respondre aquesta pregunta haurem de fer
primer una petita biografia del pintor, a fi d’entendre millor l’entorn en el que
va desenvolupar la seva tasca d’artista i així assajar d’entendre l’obsessió en
un mateix tema.
Lucas
Cranach el Vell va néixer a Kronach (Alemanya) l’any 1472. El cognom real
d'aquest pintor deuria ser Sünder (però va adaptar el del seu lloc de naixement).
Va ser un pintor i un bon dissenyador de gravats en xilografia de l’escola
germànica. El seu fill Lucas (1515-1586), també pintor, és conegut com Lucas
Cranach el Jove, així com ell ha passat a la posteritat com Lucas Cranach el
Vell.
L’any
1504, als 32 anys d'edat, va a Wittenberg, com artista de la cort de Frederic
el Savi, l'Elector de Saxònia. Va mantenir aquesta posició durant gairebé
cinquanta anys. A més dels grans èxits dels dissenys dels seus gravats en
fusta, Cranach era propietari d'una
farmàcia, una impremta i una botiga de vi. Aquesta situació econòmica la va
poder gaudir fins gairebé el final dels seus 81 anys.
D'una
fe inicialment catòlica, va passar a donar suport al luteranisme. Amic personal
de Martí Luter, va contribuir a la seva fama internacional, i també a la de Philipp
Melanchthon, amb els seus retrats i gravats. En alguns d’ells, Cranach va propagar
les idees luteranes. Per aquest motiu també és conegut com el cronista de la Reforma
Protestant. No només pels retrats oficials de Luter sinó perquè eren un dels
seus amics íntims. Va ser el seu padrí en el casament amb la ex-monja Catalina
de Bora, el juny de 1525.
Això,
no obstant, no li va impedir acceptar la gegantina tasca, encarregada pel
cardenal Albert de Brandenburg, de pintar 142 sants a l'església de Halle i també
va contribuir en els retaules de la Catedral de Berlín.
Arran
de la derrota de les tropes protestants davant Carles V en la batalla de
Mühlberg (1547), l'elector de Saxònia, Joan Frederic I, va ser capturat i
enviat a l'exili a Weimar. Cranach el va acompanyar. Va morir l’any 1553.
El
nombre total d'obres de Lucas Cranach el Vell i del seu equip és desconegut,
tot i que s’estima que van poder elaborar-ne prop de 5.000, de les que només
unes 1.000 encara perduren.
Però
no hi ha diferències considerables entre les dues versions. El tema
és l’oposició de l’Antic i del Nou Testament. La composició presenta dues
escenes separades per un eix que marca l’arbre al centre. La copa de l’arbre en
la part esquerra està seca i representa l’Antic Testament, la Llei; mentre que
la copa en la part dretana apareix frondosa i es correspon amb el Nou
Testament, és a dir la Paraula. La figura despullada és l’ànima humana,
envoltada per Moisès i Joan Baptista. Observant amb atenció veurem escenes i
personatges fàcilment identificables.
En
aquesta imatge hi ha exposats alguns dels principis fonamentals de la causa
luterana, essencialment la diferència entre la creença catòlica en les bones
obres i la creença dels protestants en la gràcia i la fe. A l’esquerra de la
imatge apareix el pobre pecador, víctima de la caiguda d’Adam i Eva (Pecat
original), que hauria de comprometre’s amb la Llei (representada per les Taules
de Moisès), però que, en el moment del Judici Final (en el cel) és considerat
culpable i condemnat a les flames de l’Infern. Aquesta condemna inevitable, la
incapacitat humana para merèixer la salvació a través de les seves obres, és
contrastada per la importància que la Reforma concedeix a la fe en sí mateixa.
A la dreta de la imatge, la sang de Crist és derramada lliurement, però Ell s’aixeca
de la seva tomba i passa per sobre de la Mort.
Creiem
poder entendre, ara, el motiu pel qual Cranach va estar interessat en el tema
d’Adam i Eva. Sembla que deu ser evident que l’oportunitat didàctica de les
seves obres. En concret, el tema d'Adam i Eva va ser un dels més populars del
taller Cranach. Almenys deuen haver unes 50 pintures d'Adam i Eva repartides
per diversos museus. Les primeres versions, les que Cranach va pintar al voltant
de 1510, mostren les figures nues sobre un fons neutre. Des de la dècada de
1520, Cranach representa a Adam i Eva en un paisatge acompanyat de diversos
animals.
Pel
que fa a la tipologia d’aquest Adam i Eva que ara comentem, els experts creuen
que es basa en un famós gravat de Dürer de 1504, en el que va aplicar tots els
registres dels coneixements adquirits sobre la proporcionalitat del cos humà.
Aquest
gravat representa el primer intent seriós de copiar els ideals del sud a les
terres del nord d’Europa.
Tres
anys després, Dürer va reprendre el tema sobre un parell de taules que
actualment es conserven al Museu del Prado, segurament la versió més coneguda
d’aquest tema a nivell mundial.
Dürer
va pintar aquestes dues taules independents després del seu segon viatge a
Venècia, en el que va aprofundir sobre el domini del color i va cercar l’ideal
formal clàssic. Les dues figures segueixen un cànon allargat, mentre que en el
gravat que havia fet amb anterioritat havia seguit un cànon més curt. A l’oli, l’anatomia
dels protagonistes tampoc està tan marcada com ho era al gravat. Hi ha també un
equilibri entre el que és pròpiament germànic i la influència italiana. Mentre l’estudi
de les proporcions de l’anatomia dels cossos és d’origen italià, el dibuix acurat,
el realisme que s’aprecia en la serp i en els motius vegetals, i l’expressivitat
del gest d’Adam, ens recorden la seva formació alemanya.
És
prou coneguda la influència de Dürer en tota la producció de la pintura
germànica del Renaixement, i en conseqüència per tant la que va exercir sobre
Cranach el Vell.
En
aquesta obra que comentem d’Adam i Eva, les similituds són considerables, per
bé que Cranach no va voler imitar el mestre sinó fer-ne la seva pròpia
aportació. Per començar, en els dos casos es tracta de dues taules
independents, una amb Adam, l’altra amb Eva, però que tenen una relació entre els
dos personatges, malgrat la separació física que estableixen els marcs de les dues
pintures.
Les
figures es presenten sobre un fons obscur, especialment la d’Adam, sense
paisatge de fons, mentre Eva té en la mà més pròxima on és la serp una de les
pomes de l’arbre prohibit. Tota l’atenció es centra, doncs, en les figures que
estan dretes, de cos sencers i nus, i són els primers nus de mida natural de la
pintura nòrdica (2,09 m d’altura x 0,81 m
amplada, en el cas de Dürer, mentre en el cas de Cranach les taules són
uns 30 cm més petites, però va ser la seva versió més gran sobre aquest mateix tema). En els
dos quadres, Adam subjecta una branca de pomera, de manera que els seus
genitals queden coberts per les fulles. Les dues Eva també tenen cobert el seu
sexe amb les fulles d’una branca de pomera.
Com
és tradicional en l’art, el color de la pell d’Eva és més clar que el d’Adam i
desprèn innocència. La llarga cabellera rossa voleia al vent. Adam mira Eva i
en la seva expressió mostra sorpresa. Cap de les pomes ha sigut encara menjada.
Els pintors descriuen només el moment de la temptació. Segons Dürer és Adam qui
es gira per mirar Eva, mentre que segons Cranach tot i que Adam també mira Eva,
aquesta es mostra seductora amb la seva esvelta figura i és qui gira el seu cos
cap a la dreta posant la cama i peu drets per darrera l’esquerre, mostrant-se
millor (les fulles de la branca de pomera a penes li tapen el seu sexe) i
mostrant la poma que té a la mà dreta que la manté aixecada oferint-li el fruit
prohibit al seu company Adam.
Lliurat
a la temptació per aquesta reina del sexe irresistible, Adam no té cap
possibilitat, encara que es grata el cap mentre medita com resoldre el seu
dubte, atrapat en el moment mateix de la seva indecisió.
Les conseqüències del
que Adam i Eva van fer són de tothom ben conegudes. Només cal veure com des de
la perspectiva luterana, aquesta acció condemna tota la humanitat de manera que
ni el baptisme redimeix l’home de la seva inclinació a fer el mal. Aquest fet
és tan important que una de les millors maneres de recordar-ho és a partir de
les imatges. Veient aquestes imatges tenim més clar que són la gràcia i la fe,
i no pas les obres dels humans, els veritables agents de la salvació redemptora
de Crist.
No vull acabar aquest
comentari sense deixar constància d’una certa contradicció. És clar que durant
l’edat mitjana la tradició catòlica identificava l’arbre del Coneixement de
l’edèn amb una pomera. Des de la traducció de la Bíblia al llatí vulgar (la
Bíblia vulgata) al llarg del segle IV, la paraula «malum» de la frase «l’arbre
del coneixement del bé i del mal» es va associar amb la paraula «malus», que significa poma. Això
explica que durant segles es representés aquest arbre de l’edèn com una pomera.
És una contradicció perquè el llibre del Gènesi (Gen.3, 7) és prou clar: «Llavors a tots dos se’ls obriren els ulls i
es van adonar que anaven nus. Van cosir fulles de figuera i se’n feren faldars».
Segons un principi místic i la mateixa tradició jueva, Déu mai ens posa un
problema sense que prèviament hagi posat la solució a l’interior del problema.
Seguint aquest raonament, l’arbre de l’edèn havia de ser una figuera. Així és
com ho va entendre Miquel Àngel Buonarroti, segons va deixar pintat a la
Capella Sixtina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada