8/02/2012

ADAM I EVA (Lucas Cranach, el Vell)



Fitxa tècnica

Autor: Lucas Cranach, el Vell
Títol: ADAM I EVA
Data: 1528
Tècnica i materials: Oli sobre taula
Mesures: 1,72  x 0,63 m i 1,67 x 0,61 m
Lloc de procedència:
Localització actual: Uffizi, Florència (Itàlia).

 

Comentari sobre «ADAM I EVA»


Aquest parell de taules representant Adam i Eva, i que  foren pintades per Lucas Cranach el Vell, es conserven a la sala nº 20 dels Uffizi, que genèricament està dedicada a Albrecht Dürer. El principal motiu és perquè es considera que aquest pintor va exercir una forta influència en l’obra de Cranach.
Aquest ha sigut un tema artístic molt freqüent en l'art occidental. Durant segles va ser una de les escasses possibilitats que els artistes tenien de representar la figura humana masculina nua. Però en tenim un bon exemple en l’escultura i la pintura romàniques catalanes (per exemple al portal de Covet, Pallars Jussà; al claustre de Girona; a les pintures de Sant Martí Sescorts, a Sant Sadurní d'Osormort, etc.). Després d'aquesta època, i principalment des del Renaixement, són moltes les obres d'art amb aquest tema  en totes les escoles artístiques: relleus de Iacopo della Quercia, frescs de Masaccio, pintures de Van Eyck, Van der Goes, Albrecht Dürer, Miquel Àngel (a la capella Sixtina), Lucas Cranach el Vell, etc.
Alguns d’aquests artistes van insistir representant el mateix tema repetides vegades, d’entre els que destaquem Dürer i Cranach el Vell. I concretament d’aquest darrer podem documentar i contemplar un bon nombre de quadres, escampats per diversos museus del món, amb el tema d’Adam i Eva. Serveixi d’exemple aquesta relació:







Títol: Adam i Eva
Any: 1508-10
Tècnica i material: Oli sobre taula
Mesures:  1,39 x 0,54 m (Cada taula)
Localització: Museu de les Belles  Arts i Arqueologia, Besançon (França).


Títol: Adam i Eva
Any: aprox. 1510
Tècnica i materials: Oli sobre taula
Mesures: 0,58 x 0,44 m
Localització: Museu Nacional, Varsòvia (Polònia)













Títol: Adam i Eva
Any: 1526
Tècnica i materials: oli sobre taula
Mesures: 1,17 x 0,81 m
Localització: Courtauld Gallery, Londres (Regne Unit)





Títol: Adam i Eva
Any: 1531
Tècnica i materials: Oli sobre taula
Mesures: 1,70 x 0,70 m
Localització: Gemäldegalerie, Dresden (Alemanya)




Títol: Adam i Eva
Any: 1533
Tècnica i materials: Oli sobre taula
Mesures: 0,51 x 0,35 m
Localització: Staatliche Museen, Berlin (Alemanya)



Títol: Adam i Eva
Any: aprox. 1538
Tècnica i materials:
Mesures:  Panel
Localització: Národní Galerie, Praga (Txèquia)





Títol: Adam i Eva
Any: -
Tècnica i materials:
Mesures: Panel
Localització: Koninklijk Museum voor Schone Kunsten, Antwerp














Títol: Adam i Eva
Any: -
Tècnica i materials:
Mesures: Panel
Localització: Museus Reials de Belles Arts, Brussel·les (Bèlgica)






Aquesta no és una relació exhaustiva de les obres de Cranach el Vell sobre el tema i en conseqüència és legítim preguntar-nos perquè aquest i d’altres pintors del Renaixement van insistir-hi. Per respondre aquesta pregunta haurem de fer primer una petita biografia del pintor, a fi d’entendre millor l’entorn en el que va desenvolupar la seva tasca d’artista i així assajar d’entendre l’obsessió en un mateix tema.


Lucas Cranach el Vell va néixer a Kronach (Alemanya) l’any 1472. El cognom real d'aquest pintor deuria ser Sünder (però va adaptar el del seu lloc de naixement). Va ser un pintor i un bon dissenyador de gravats en xilografia de l’escola germànica. El seu fill Lucas (1515-1586), també pintor, és conegut com Lucas Cranach el Jove, així com ell ha passat a la posteritat com Lucas Cranach el Vell.



L’any 1504, als 32 anys d'edat, va a Wittenberg, com artista de la cort de Frederic el Savi, l'Elector de Saxònia. Va mantenir aquesta posició durant gairebé cinquanta anys. A més dels grans èxits dels dissenys dels seus gravats en fusta, Cranach era  propietari d'una farmàcia, una impremta i una botiga de vi. Aquesta situació econòmica la va poder gaudir fins gairebé el final dels seus 81 anys.
D'una fe inicialment catòlica, va passar a donar suport al luteranisme. Amic personal de Martí Luter, va contribuir a la seva fama internacional, i també a la de Philipp Melanchthon, amb els seus retrats i gravats. En alguns d’ells, Cranach va propagar les idees luteranes. Per aquest motiu també és conegut com el cronista de la Reforma Protestant. No només pels retrats oficials de Luter sinó perquè eren un dels seus amics íntims. Va ser el seu padrí en el casament amb la ex-monja Catalina de Bora, el juny de 1525.
Això, no obstant, no li va impedir acceptar la gegantina tasca, encarregada pel cardenal Albert de Brandenburg, de pintar 142 sants a l'església de Halle i també va contribuir en els retaules de la Catedral de Berlín.
Arran de la derrota de les tropes protestants davant Carles V en la batalla de Mühlberg (1547), l'elector de Saxònia, Joan Frederic I, va ser capturat i enviat a l'exili a Weimar. Cranach el va acompanyar. Va morir l’any 1553.
El nombre total d'obres de Lucas Cranach el Vell i del seu equip és desconegut, tot i que s’estima que van poder elaborar-ne prop de 5.000, de les que només unes 1.000 encara perduren.
L’obra de Lucas Cranach ofereix un exemple perfecte de didactisme visual en l’art. Sembla evident que quan l’artista va pintar «Al·legoria de la Llei i la gràcia» (1529. Oli sobre taula, 0,72 x 0,88 m. Brithish Museum, Londres), deuria rebre la supervisió i l’aprovació del seu amic Luter. Ademés d’aquesta, hi ha una segona versió d’aquesta obra (l’altra és una xilografia de 0,27 x 0,32 m, conservada al mateix Brithish Museum).


Però no hi ha diferències considerables entre les dues versions. El tema és l’oposició de l’Antic i del Nou Testament. La composició presenta dues escenes separades per un eix que marca l’arbre al centre. La copa de l’arbre en la part esquerra està seca i representa l’Antic Testament, la Llei; mentre que la copa en la part dretana apareix frondosa i es correspon amb el Nou Testament, és a dir la Paraula. La figura despullada és l’ànima humana, envoltada per Moisès i Joan Baptista. Observant amb atenció veurem escenes i personatges fàcilment identificables.
En aquesta imatge hi ha exposats alguns dels principis fonamentals de la causa luterana, essencialment la diferència entre la creença catòlica en les bones obres i la creença dels protestants en la gràcia i la fe. A l’esquerra de la imatge apareix el pobre pecador, víctima de la caiguda d’Adam i Eva (Pecat original), que hauria de comprometre’s amb la Llei (representada per les Taules de Moisès), però que, en el moment del Judici Final (en el cel) és considerat culpable i condemnat a les flames de l’Infern. Aquesta condemna inevitable, la incapacitat humana para merèixer la salvació a través de les seves obres, és contrastada per la importància que la Reforma concedeix a la fe en sí mateixa. A la dreta de la imatge, la sang de Crist és derramada lliurement, però Ell s’aixeca de la seva tomba i passa per sobre de la Mort.
Creiem poder entendre, ara, el motiu pel qual Cranach va estar interessat en el tema d’Adam i Eva. Sembla que deu ser evident que l’oportunitat didàctica de les seves obres. En concret, el tema d'Adam i Eva va ser un dels més populars del taller Cranach. Almenys deuen haver unes 50 pintures d'Adam i Eva repartides per diversos museus. Les primeres versions, les que Cranach va pintar al voltant de 1510, mostren les figures nues sobre un fons neutre. Des de la dècada de 1520, Cranach representa a Adam i Eva en un paisatge acompanyat de diversos animals.
Pel que fa a la tipologia d’aquest Adam i Eva que ara comentem, els experts creuen que es basa en un famós gravat de Dürer de 1504, en el que va aplicar tots els registres dels coneixements adquirits sobre la proporcionalitat del cos humà. Aquest gravat representa el primer intent seriós de copiar els ideals del sud a les terres del nord d’Europa.




Tres anys després, Dürer va reprendre el tema sobre un parell de taules que actualment es conserven al Museu del Prado, segurament la versió més coneguda d’aquest tema a nivell mundial.



Dürer va pintar aquestes dues taules independents després del seu segon viatge a Venècia, en el que va aprofundir sobre el domini del color i va cercar l’ideal formal clàssic. Les dues figures segueixen un cànon allargat, mentre que en el gravat que havia fet amb anterioritat havia seguit un cànon més curt. A l’oli, l’anatomia dels protagonistes tampoc està tan marcada com ho era al gravat. Hi ha també un equilibri entre el que és pròpiament germànic i la influència italiana. Mentre l’estudi de les proporcions de l’anatomia dels cossos és d’origen italià, el dibuix acurat, el realisme que s’aprecia en la serp i en els motius vegetals, i l’expressivitat del gest d’Adam, ens recorden la seva formació alemanya.
És prou coneguda la influència de Dürer en tota la producció de la pintura germànica del Renaixement, i en conseqüència per tant la que va exercir sobre Cranach el Vell.
En aquesta obra que comentem d’Adam i Eva, les similituds són considerables, per bé que Cranach no va voler imitar el mestre sinó fer-ne la seva pròpia aportació. Per començar, en els dos casos es tracta de dues taules independents, una amb Adam, l’altra amb Eva, però que tenen una relació entre els dos personatges, malgrat la separació física que estableixen els marcs de les dues pintures.
Les figures es presenten sobre un fons obscur, especialment la d’Adam, sense paisatge de fons, mentre Eva té en la mà més pròxima on és la serp una de les pomes de l’arbre prohibit. Tota l’atenció es centra, doncs, en les figures que estan dretes, de cos sencers i nus, i són els primers nus de mida natural de la pintura nòrdica (2,09 m d’altura x 0,81 m  amplada, en el cas de Dürer, mentre en el cas de Cranach les taules són uns 30 cm més petites, però va ser la seva versió  més gran sobre aquest mateix tema). En els dos quadres, Adam subjecta una branca de pomera, de manera que els seus genitals queden coberts per les fulles. Les dues Eva també tenen cobert el seu sexe amb les fulles d’una branca de pomera.
Com és tradicional en l’art, el color de la pell d’Eva és més clar que el d’Adam i desprèn innocència. La llarga cabellera rossa voleia al vent. Adam mira Eva i en la seva expressió mostra sorpresa. Cap de les pomes ha sigut encara menjada. Els pintors descriuen només el moment de la temptació. Segons Dürer és Adam qui es gira per mirar Eva, mentre que segons Cranach tot i que Adam també mira Eva, aquesta es mostra seductora amb la seva esvelta figura i és qui gira el seu cos cap a la dreta posant la cama i peu drets per darrera l’esquerre, mostrant-se millor (les fulles de la branca de pomera a penes li tapen el seu sexe) i mostrant la poma que té a la mà dreta que la manté aixecada oferint-li el fruit prohibit al seu company Adam.
Lliurat a la temptació per aquesta reina del sexe irresistible, Adam no té cap possibilitat, encara que es grata el cap mentre medita com resoldre el seu dubte, atrapat en el moment mateix de la seva indecisió.
Les conseqüències del que Adam i Eva van fer són de tothom ben conegudes. Només cal veure com des de la perspectiva luterana, aquesta acció condemna tota la humanitat de manera que ni el baptisme redimeix l’home de la seva inclinació a fer el mal. Aquest fet és tan important que una de les millors maneres de recordar-ho és a partir de les imatges. Veient aquestes imatges tenim més clar que són la gràcia i la fe, i no pas les obres dels humans, els veritables agents de la salvació redemptora de Crist.
No vull acabar aquest comentari sense deixar constància d’una certa contradicció. És clar que durant l’edat mitjana la tradició catòlica identificava l’arbre del Coneixement de l’edèn amb una pomera. Des de la traducció de la Bíblia al llatí vulgar (la Bíblia vulgata) al llarg del segle IV, la paraula «malum» de la frase «l’arbre del coneixement del bé i del mal» es va associar amb la paraula «malus», que significa poma. Això explica que durant segles es representés aquest arbre de l’edèn com una pomera. És una contradicció perquè el llibre del Gènesi (Gen.3, 7) és prou clar: «Llavors a tots dos se’ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus. Van cosir fulles de figuera i se’n feren faldars». Segons un principi místic i la mateixa tradició jueva, Déu mai ens posa un problema sense que prèviament hagi posat la solució a l’interior del problema. Seguint aquest raonament, l’arbre de l’edèn havia de ser una figuera. Així és com ho va entendre Miquel Àngel Buonarroti, segons va deixar pintat a la Capella Sixtina.



 

 

 

 

 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada