EL FESTIVAL QINGMING A LA VORA DEL RIU (Zhang Zeduan)

http://www.esacademic.com/pictures/eswiki/65/Alongtheriver_QingMing.jpg

Fitxa tècnica

Autor: Zhang Zeduan

Data: Segle XXII (Zeduan va viure del 1085 al 1145).

 Tècnica i materials:

Mesures: 24,8 x 528,7 cm.

Procedència:

Localització actual: Museu Nacional de Pequí (Xina).

Comentari sobre «El Festival Qingming a la vora del riu» del s. XII

Zhang Zeduan va ser un pintor de la dinastia Song (va viure entre els anys 1085 i 1145) i és conegut com una peça clau en la història de la pintura de paisatge xinès, anomenada shan shui.

                                           Estàtua de Zhang Zeduan, de 1998

 A l’igual que molts altres estils de la pintura xinesa, l’art de shan shui té una gran referència amb el simbolisme taoista. Les connotacions místiques d’aquesta pintura naturalista deriven de la creença que les muntanyes eren un lloc sagrat i la casa dels éssers immortals. De mateixa manera, l’art de shan shui  té  també una gran referència amb la filosofia confuciana pel que fa als patrons o principis a la base dels fenòmens. La pintura shan shui s’assembla més a un vehicle de la filosofia que a una finestra oberta per a l’ull de l’espectador.

Segons l’escola taoista, Tao, que significa “camí”, és el principi que està per sobre de totes les coses i també és anterior a la dualitat yin-yang. Per a molts intel·lectuals xinesos l’art que no mostra el Tao no és un art pur, i en conseqüència la missió última de la pintura es apropar-nos al Tao per mitjà de la plenitud interior de l’artista.

Totes les pintures shan shui compleixen amb aquests tres requisits: l’equilibri, la composició i la forma i tenen tres components bàsics: les rutes o camins, el llindar i el cor. Les rutes no han ser mai rectes, i poden ser un camí, un riu o el pas del sol en l’esquena d’una muntanya; i han de conduir a un llindar. El llindar és un concepte per definir els límits exactes de les rutes. I el cor d’una pintura shan shui s’ha d’entendre com l’únic punt focal, el centre de coordinació de totes les seves línies i punts, el que defineix el seu sentit; batega amb la mateixa plenitud interior de l’artista.

El tema d’aquesta famosa pintura és l’esperit festiu i la commoció mundana que hi ha durant la celebració de la festivitat del Qingming. La novetat és que l’artista deixa de banda els aspectes cerimonials de la veritable commemoració.

El Qing ming jíe (literalment Festa de la claredat pura) se celebra a la Xina des de fa 2500 anys, i correspon al que en molts altres indrets del món es coneix com a Dia dels Difunts. La diferència està en que els xinesos decidiren celebrar-ho al començament de la primavera i no a l’arribada de l’hivern. Aquest dia, els xinesos visiten els cementiris per visitar les tombes dels seus avantpassats i ofereixen diverses ofrenes de menjar, te i licor, i també ofereixen diners en paper, que posteriorment són cremats.

Aquesta pintura,  degut a les seves dimensions, va ser realitzada per a ser conservada en un format de rotlle. A la Xina, abans d’ara, no s’havien emmarcat mai les obres d’art com habitualment es fa a Occident. Allí les obres d’art tenen una funció més dinàmica que els quadres aquí. Despenjar una obra per posar-ne una de diferent al seu lloc és més habitual que a Occident, on les pintures romanen penjades al mateix indret de les cases durant generacions. A la Xina, les pintures s’exhibeixen només en determinats moments, d’acord amb l’època de l’any. És per aquest motiu que els xinesos van idear el rotlle com a mètode per emmarcar les seves pintures. Una vegada enrotllades (i guardades sovint en caixes preparades amb aquesta finalitat) ocupen molt poc espai, estan millor protegides i conservades.

El Festival Qingming a la vora del riu captura la vida diària de la gent del període Song a l’antiga capital de l’imperi Song del Nord, Bianling (que avui és coneguda com a Kaifeng). Descriu l’estil de vida de totes les classes socials d’aquell temps, tant rics com pobres,  la seva forma de vestir, les diferents activitats econòmiques de la zona rural i de la ciutat, i la seva arquitectura. En els seus cinc metres de pintura hi ha reproduïts tot tipus de negocis com restaurants, pensions, farmàcies i llocs de carrer amb una àmplia varietat d’estructures arquitectòniques. Consta de 814 figures, 28 vaixells, uns 170 arbres, 20 carros i 8 cadires de mà.

La  pintura ofereix una visió de les institucions, l'economia, la cultura i els costums de la capital de Song del Nord, quan era la metròpolis més pròspera del món. Això va ser possible pels avenços tecnològics i una revolució agrícola. Seu del govern i capital de  l’imperi Song del Nord, Bianling (Kaifeng) tenia milió i mig de residents l’any 1021 i mig milió més als suburbis. El canvi de la capital a Hangzhou no va representar una diferència dramàtica en la població, fins el període de 1170 a 1225, que va començar a reduir-se paulatinament.

La descripció del que observem en aquesta pintura del segle XII podria seguir aquest argument (cal clicar sobre la imatge o sobre la web de l’inici) :

A fi d’introduir l’espectador en el pergamí, una processó de rucs que transporten combustible està a punt de girar a l’esquerra per creuar el pont, guiats per un llenyataire davant i seguits per un altre darrera.  Els rucs eren un dels mitjans de transport més popular. S'utilitzaven per al transport de mercaderies, així com per les persones. Els arbres de la ruta no han florit encara, i això suggereix que és a principis de primavera.

El pont de fusta serveix per passar el riu Bian, que es representa al llarg de tota la pintura i que va configurar la formació de la ciutat de Bianling (Kaifeng), connectant les zones rurals amb les urbanes. Al costat del pont hi ha una solitària barca amb rems, mitjà de transport fluvial estrictament rural.

Aquest paisatge rural es completa amb els salzes plantats al llarg de les ribes del riu, per reforçar els fonaments. Però també seran presents al llarg de tot el recorregut del riu. Les primeres cases que hi veiem són cabanes amb sostre de palla majoritàriament, pròpies del món rural,  i conformen un petit poble. Les primeres cases tenen un tendal de palla i uns bancs, que servirien als viatgers per reposar, i podrien servir de fonda, com demostraria l’activitat de la dona a la part posterior de la casa. Aquestes primeres cases contrasten amb les que veurem en la resta del quadre.

Acabant aquesta primera part introductòria, i alhora introduint la segona, observem una seguici de servents darrera d’una cadira de mans. Les cadires de mans requereixen la col·laboració de portadors i significa que les persones així transportades són membres de l’alta societat. De fet, gairebé totes les cadires de mans d’aquesta pintura van acompanyades d’un seguici de servents.

  

A la seva dreta observem un hort ben estructurat, encara que sense que ningú hi treballi. Aquest hort és l’únic signe d’assentament rural, a part de les cases amb sostre de palla, i representa els articles de primera necessitat que es necessiten i venen a la gran ciutat. Significa ja la mercantilització de la producció vegetal. Entre els arbres hi veiem un establiment, que sembla una granja per les dues vaques i una menjadora que hi veiem al davant, que també relacionem amb el món rural.

En la part baixa, observem que els rucs no solament serveixen pel transport de mercaderies sinó també pel de persones. Els rucs i els cavalls, juntament amb les cadires de mans eren els grans mitjans de transport terrestre. En aquest cas, les persones que transporten els rucs són dues dones i els homes que les acompanyen semblen estar al seu servei, donant a entendre la categoria de cadascú.

A la seva esquena, una dona juga amb un nen i aquest grup ens introdueix als altres que representen la vida social pròpia d’una societat urbana. El primer senyal d’aquesta vida social és la taverna, a raó de les ampolles sobre el mostrador i les taules a la terrassa, on tres homes estan asseguts i miren com el cavall que està lligat es  belluga nerviosament. La taverna forma part d’un conjunt d’edificis, on hi destaca una terrassa coberta, amb dues escales per accedir-hi, una primera mostra interessant de tota  l’arquitectura que podem observar en aquesta pintura. 

A la cantonada de la taverna, un venedor s’està vestint adequadament abans de començar a vendre la mercaderia que ha deixat en un farcell als seus peus. A la seva esquena, un grup de treballadors estan descarregant de dos vaixells de càrrega una pila de sacs, que aparenten ser de gra. Assegut sobre un dels sacs, el que aparenta ser el supervisor de la feina dona instruccions als descarregadors. La seva roba folgada no és la més adequada pel treball manual, mentre que els treballadors vesteixen una roba ajustada al cos i més còmoda.

El riu està ple d'aquests vaixells de càrrega que transporten mercaderies diverses i aliments a diferents llocs de la ciutat. El volum del trànsit de vaixells de càrrega era  extremadament alt durant l’època de l’imperi de Song del Nord, com es representa en aquesta pintura.  El riu Bian es va convertir en un dels principals recorreguts fluvials que el govern va utilitzar per al transport de productes agrícoles des del sud a la capital.

Darrera el director de la descàrrega dels vaixells, un restaurador està aixecant el distintiu anunciador que el restaurant és a punt d’obrir, mentre a l’interior una dona acaba de fer neteja. La gran quantitat de taules i banquetes representen la categoria  l’establiment. Fins i tot observem una ampliació de la teulada lateral que, a part d’augmentar el nombre de taules, facilita l’evacuació de l’aigua de pluja directament al riu.

A l’altra costat del carrer, una bastida feta amb canyes de bambú serveix com aparador de productes, davant d’una bodega (venda de vi), com anuncia la pancarta a la dreta de l’entrada. Al seu costat, una botiga d’articles de paper, que la gent comprarà per oferir als seus avantpassats i als seus déus. Entre les dues botigues, un expositor serveix per aixecar una casa de paper de diversos pisos. L’artista va pintar la botiga amb el seu nom en una banderola a la part oposada, la qual cosa indica que no es tracta d’una botiga qualsevol de paper sinó d’una botiga d’objectes funeraris, productes que abans de la revolució comercial que es produí a la ciutat s’havien de fer a casa. Aquest local tan senzill encarna els gran canvis que provocaren l’economia i el govern durant l’imperi Song del Nord i l’efecte mutu d’aquests canvis en les idees populars sobre el parentiu i la religió.

A continuació, seguint la part  superior de la pintura, diversos petits establiments de begudes i menjars, amb les seves corresponents taules i banquetes, on a més de clients habituals també hi ha alguns animals reposant i menjant. Davant mateix, diverses grans teulades ens transporten a uns establiments millors, amb una millor arquitectura i  decoració, i situats al costat mateix del riu.

Al seu davant, diversos vaixells hi són amarrats i d’altres semblen navegar. L’artista s’ha servit de tota la seva expressivitat per plasmar els més petits i també més vulgars detalls dels vaixells i de les persones que hi viatgen o treballen. En el vaixell de càrrega de la dreta hi ha un home dormint, un altre assegut sobre el sostre, i un tercer ajupit encenent una cuina. A terra, dos homes semblen dirigir-se a l’entrada d’una casa de begudes, que es distingeix per les tres banderoles de l’entrada. A la cantonada esquerra d’aquest establiment, hi observem un taulell per vendre la beguda a l’engròs en ampolles, i també les tres banderoles.

Del vaixell més pròxim, un parell de descarregadors estan preparats per iniciar la marxa, mentre pel davant seu n’hi tres més que es dirigeix cap a l’esquerra i transporten cadascun un sac de mercaderies sobre l’esquena. Al seu davant i a la dreta, dues mules i un cavall reposen. Les mules estan deslligades d’un carro que algú descarrega, mentre el cavall, amb els arnés preparats, menja amb el cap dins d’un sac que subjecta un home.

Dins del riu, sobre els altres vaixells i a l’interior, diversos mariners estan ocupats en les seves feines. La gran quantitat de detalls que l’artista va plasmar ens permeten analitzar tots els detalls constructius i d’enginyeria naval. Destaca en primer pla un vaixell de passatgers. No es veuen mercaderies enlloc i sí la distribució en diversos departaments, segons el repartiment de persianes abatibles. D’aquestes, una està escassament oberta i les altres dues estan obertes del tot. A la dreta es veu un home llegint o escrivint i a l’esquerra es veu una dona cuidant un bebè. Hi observem, també,  dos viatgers dedicats a la pesca.

 
Aquest vaixell es distingeix igualment dels altres perquè disposa d’un llarg arbre mestre, del que pengen diversos tirants per subjectar-lo. De la part superior surt una gruixuda i llarga corda en direcció a l’esquerra, al final de la qual hi veiem cinc homes, caminant al costat del riu, estirant d’ella contra corrent.

Per sobre de la llarga corda, el grup de locals que s’hi arrepleguen semblen restaurants, i com a mostra d’això, a l’esquerra de les teulades, una xemeneia ho confirma. Per sota de la corda, observem un vaixell que serveix d’esbarjo i entreteniment. Hi veiem butaques a la coberta i  espais ben decorats amb taules, cadires i baranes a la part inferior. A coberta, una dona fa la bugaderia i, sota les escales de la dreta, una altra dona contempla el riu per una finestra.

A sota, dues barques petites representen dos aspectes completament diferents. La primera és una barca de transport, més aviat semblant a una balsa i sense cap comoditat, on vuit persones uneixen els seus esforços per guiar-la. L’altra barca és d’un home solitari que, després de fer bugada i estendre la roba, aboca l’aigua bruta del cubell al riu.

Mes avall, mig amagada per la teulada de les cases mes properes a l’observador, un home amb barret i mocador al clatell cavalca cap a l’oest precedit d’un o més portadors.

Davant d’ells, un salze ocupa gairebé tota l’alçada de la pintura. Com els altres salzes que hem observat a l’inici de la pintura, veiem que el tronc és extremadament gruixut en relació amb les branques. Això s’explica perquè els salzes es feien servir per enfortir les vores del riu i per aconseguir-ho tallaven les branques a fi que el tronc creixés més.

Al peu del salze, quatre joves s’entretenen conversant i mirant l’espectacle del riu. Més enllà d’ells, dins del diu, els tripulants d’un petit vaixell de càrrega senyalen en direcció al gran vaixell que és a punt de passar per sota del pont. A la vora del riu, diversos clients estan asseguts a taula dins d’un restaurant. Al seu costat hi ha una carnisseria.

El centre del riu, l’atenció de l’artista i dels espectadors és posada en el vaixell de passatgers que és a punt de passar per sota del pont de l’esquerra. Sorprèn el gran nombre de tripulants que treballen delerosament per evitar que l’arbre mestre xoqui contra l’arc del pont, mentre la resta intenten girar el vaixell amb llargues estaques a fi d’orientar-lo a contracorrent, perpendicular al pont i en la direcció correcta. La proximitat del vaixell al pont i la quantitat de transeünts que hi circulen, juntament amb les expressions de tots els personatges pròxims als fets, confereixen a l’escena una nota de profunda angoixa. Des de dalt del pont, també des de sota, des de les ribes i des de les més pròximes embarcacions, moltes persones gesticulen nerviosament davant els més imminents successos.

El gran pont que travessa el riu, conegut com el pont de l’arc iris (el nostre arc de sant Martí) precisament per la forma tan rodona del seu arc, és una de les estructures arquitectòniques més complexes de tota la pintura. La construcció posa de manifest l’avançat nivell de la tecnologia que existia a l’imperi de Song del Nord. Per sota, de banda i banda del pont hi ha una passarel·la amb baranes, des d’on uns homes estan llestos per ajudar. A la part superior del pont també hi ha baranes a banda i banda, i a la part exterior una estreta passarel·la permet que alguns homes també col·laborin amb els treballs del pas del vaixell.

Sobre del pont hi ha una activitat trepidant. A la barana de l’altra costat també hi ha transeünts mirar el riu i tota l’activitat que hi ha. I pel centre del pont tota mena de personatges i mena de transport, començant per dos genets muntats en cavall que semblen funcionaris, pel barret que porten i perquè van precedits per dos servents que tiren de les regnes dels cavalls. Més endavant, un parell d’ases carreguen mercaderia en dos sacs cadascun. En sentit contrari, els portadors d’una cadira de mà segueixen altres dos servents que van obrint pas. Els passatgers d’una cadira de mà havien de ser membres de la societat més pròspera i sovint viatjaven acompanyats d’un seguici. Aquí, darrera només veiem un burro i un probable funcionari.

A partir d’aquí, a banda i banda del pont hi ha instal·lades diverses parades, on hi ha exposats objectes com gruixudes cordes, formatges i coques, sabates i botes, eines de ferreteria i pel camp.

En sentit contrari, dos transportadors a peu, amb barra de contrapès i dos farcells ben carregats a cada punta. Més enrere, un tercer transportador a peu amb dos cistells per banda. A la seva dreta, dos burros més carregats amb un gros sac cadascun. Sota el gran paraigua de la dreta, sembla haver-hi una parada de llaminadures, perquè un venedor sembla li n’entregui alguna a un infant.

Ja fora del pont, a la banda més pròxima de l’espectador, veiem un servent tirant d’un cavall i el seu genet. A la dreta de la imatge, un burro tira d’un estrany carro d’una gran i única roda, que s’aguanta perquè davant i darrera l’aguanten dos portadors. Sota un dels paraigües de la dreta penja un petit cartell que indica «Begudes». Davant, tres transportadors de mercaderies es prenen un refresc.

 

A la seva esquerra, un venedor ofereix les banderoles que ven a una dona i un infant.

Per sobre d’ells, hi ha un altre carro d’una sola roda però que roman dret perquè té quatre suports, mig amaga el venedor que explica les qualitats de la peça de roba que un potencial comprador té en les seves mans.

A la seva esquena, el primer gran edifici que hi ha en aquesta banda després del pont és una taverna, com indica el cartell penjat de la façana. Pel costat del riu, una gran bastida de canyes de bambú està preparada per oferir begudes directament a la tripulació de les barques i vaixells que transiten pel riu, com també als altres passatgers, sense necessitat de deixar l’embarcació.

En la riba oposada del riu, dos llargs vaixells de consum, esbarjo i entreteniment, amb una gran zona equipada amb taules i cadires. A continuació el riu gira a la dreta i es surt del quadre. Però abans observem diversos altres vaixells, a banda i banda del riu, com el primer per la dreta, que és de càrrega, porta un gran arbre mestre i també és estirat i guiat per un grup de cinc treballadors. Dels vaixells amarrats a la riba de l’esquerra del quadre en destaquem les passarel·les posades per baixar i pujar de les embarcacions, les plataformes abocades al riu, on es rentava i estenien la roba, i la pràctica de la pesca a canya.

A partir de les cases més properes, que no són més que una colla de diversos establiments mercantils, com un restaurant, una pastisseria, un taller on dos treballadors estan construint un carro   —l’un picant el ferro de la roda amb un mall i l’altra preparant noves seccions de fusta—, i una tenda de barres de transport a mà. A l’altra costat del carrer i dels tres burros carregats amb alforges hi ha una altra pastisseria, un narrador que congrega un bon grapat de persones i un cambrer que a la mà esquerra porta diversos aliments apilats i a la mà dreta transporta una petita taula plegable.

Al restaurant de l’extrem hi ha diversos clients a taula, mentre a la cantonada un home dona menjar al seu cavall i un grup s’ocupen de la càrrega que porta un burro. Al seu costat, una criada porta un bol del restaurant a la seva senyora asseguda dins la cadira de mà. Al costat d’aquesta cadira i pel carrer que apareix a la part baixa de la pintura, dos carruatges d’una estructura força complexa, de dues rodes, amb una cobertura de roba i tirats per dos bous, semblen pertànyer a l’elit de la societat. Al seu darrera una dona amb barret va muntada a cavall i al seu costat un cambrer transporta diversos recipients de menjar apilats.

A la mena de placeta que s’obre a l’esquerra, un client és assegut al costat d’un endevinador, com anuncien cartells darrera d’ells. Diverses altres persones esperen el seu torn. Darrera veiem un cavall en total repòs en el pati d’una finca, com també ho fan diversos treballadors davant de la porta, alguns d’ells dormint asseguts i estirats per terra. Al seu davant, un petit pont sobre un escadusser rierol.

A un costat d’aquest rierol hi ha diversos salzes al llarg del seu curs i de l’altre hi ha dos venedors ambulants, diversos transportadors de dues cadires de mà i un home que camina al costat del seu cavall que té agafat per les brides.

A continuació hi ha un segon petit pont per sobre del rierol, i passant per sobre un transportador a mà, amb dues grans cistelles a cada extrem. Al seu davant, una dona té el seu infant als braços. Darrera d’ells, una manada d’almenys sis porcs passegen tranquil·lament. Més enllà, en un racó, un monjo davant un temple, al costat mateix d’un monestir budista, l’únic que apareix en tota la pintura.

Mirant a la part baixa de la pintura, primer observem petits salzes sota l’ombra dels que hi ha instal·lats diversos negocis: una taula i unes banquetes per seure a manera d’una terrassa de bar, un venedor de cistells de transport, i una parada de menjar, en forma de les modernes pizzes. Davant, un carro de dues rodes, segurament per a transportar persones, del que tiren tres bous, similar al que viatja pel davant seu.

Aquests carros acaben de passar l’ample i molt pla pont que apareix darrera l’últim dels dos carros. Aquest pont, que per sota és suportat per dues rengleres de travesses reforçades, té una barana a cadascun dels seus costats, a les que estan abocats diversos badocs o curiosos. Passant el pont cap a la dreta, diversos animals carreguen amb el pes de persones, bé directament o bé estirant d’un carro d‘una roda conduit per dos servents. En sentit contrari, diversos transportadors a mà s’encaminen a les portes de la ciutat.

Més que una porta és una autèntica torre, formant part o culminant una muralla, amb una alta porta. A la part superior d’aquesta torre hi ha una sòlida construcció, amb una llarga i bastant àmplia escala per pujar i baixar-hi, la qual cosa ens fa imaginar es tracta d’una mena de cos de guàrdia o de residència d’oficials del cos de vigilància. Arquitectònicament és una de les estructures més complexes i elaborades de la pintura. Els nombrosos suport de fusta del sostre i dels fonaments, així com els seus bells decorats, ens parlen de la riquesa d’aquesta ciutat.

Sortint per la porta de la ciutat avança una caravana de camells ben carregats amb les alforges plenes, amb els seus guies atents a la seva marxa, que confirmen l’activitat comercial de la ciutat. Per sobre dels camells que encara no han passat per la porta, veiem una oficina d’impostos, amb un funcionari assegut davant una taula amb documents però a punt per prendre un descans amb una tasseta de té que li serveix un servent, mentre que un altre funcionari és fora anotant les mercaderies que tres comerciants han dipositat davant l’oficina abans de pagar l’impost.

A l’altre costat de l’oficina, dos homes amb els seus carregats també esperen. I darrera i al seu costat altres comerciants, amb els seus animals i els carros carregats, esperen el seu torn. Mentre, al costat de l’oficina d’impostos, en un comerç de barrils dos homes contemplen con un altre té un arc a les mans i està en posició de tir. Sembla que siguin escortes de seguretat de les caravanes de mercaders de l’època. Just al costat hi ha un gran edifici amb planta baixa i dos pisos, el més gran de tota la pintura. Aparenta un hostal, tant per les persones assegudes davant una taula parada del segon pis com per les separacions que sembla procuren les diverses construccions decoratives en els balcons dels dos pisos.

Al costat esquerra de l’entrada una taverna, com indica el rètol. Al carrer, hi trobem un venedor de grans cistells i dos de productes alimentaris, que exposen sobre unes taules muntades amb uns cavallets. A la cantonada, un narrador atreu un considerable nombre de clients que, segons la manera de vestir, pertanyen a diferents classes socials, d’entre els que destaca un monjo budista.

Al racó que formen les cases a la part superior, darrera d’aquest narrador, un cartell mig amagat per les teulades indica la ubicació d’una hospital, al costat d’una casa de begudes, on precisament potser tractin les persones amb ressaca per casa de l’excés de beure. A continuació, segons els diversos cartells, una botiga de diverses teles,  especialment seda, que a la Xina va ser àmpliament utilitzada per a la fabricació de roba, per pintar i fer cal·ligrafia i per a fer brodats. Al costat mateix, diverses maneres de transport de mercaderies, en carretó i a l’esquena.

Pel mig del carrer, dos carros de transport de mercaderies, de dues rodes, tirats per quatre rucs cadascun. Al costat esquerra del carrer, com indica el cartell, una botiga d’encens. Enmig, un conductor de carro d’una sola roda. Més endavant, en la intersecció de carrers, diversos monjos taoistes, segons els llargs i amples vestits i la manera de pentinar-se estan conversant entre ells i amb altres persones.

La intersecció dels carrers on es troben aquests monjos és el símbol de la mobilitat i de llibertat dels ciutadans, el lloc on es creuen i sorgeixen moltes xarxes de relacions personals. La mostra més evident és la quantitat de persones soles i sobretot de grup poc o molt nombrosos que hi observem, representatius de tots els estaments socials. I encara que a la pintura potser no podem observar la presència de funcionaris, sí que observem l’existència de diverses infraestructures (ponts, canals, edificis, camins) que manifesten un evident control institucional. A la part baixa de la intersecció, una carreta amb dos grans barrils transporta vi per la taverna del fons.

A l’esquerra, on sí que hi ha diversos funcionaris, una casa d’empenyorament molt concorreguda. Des d’aquí fins a l’acabament de la pintura hi trobem un venedor ambulant ben curiós, un alt funcionari sobre un cavall blanc i tres servents. Per sobre, uns treballadors extreuen aigua d’uns pous, oberts per resoldre el problema de l’escassetat de subministrament d’aigua davant l’increment constant de la població, l’activitat industrial i comercial, i també dels animals. Més a l’esquerra, dues dones parlen amb un practicant en una farmàcia, segons indica el cartell. Finalment, la residència d’un funcionari, amb una gran entrada porticada i complexos i bells suports de fusta. Quan s’acaba la pintura, per la seva banda esquerra, diversos segells i cal·ligrafies.

Comentari sobre «El Festival Qingming a la vora del riu» del s. XVIII

Al pas del temps diversos artistes va realitzar còpies més o menys inspirades sobre l’original, que actualment es conserven en col·leccions públiques i privades de tot el món. Però el rotllo més important és una interpretació del segle XVIII, en plena època de la dinastia Qing. Ambdós rotllos estan respectivament conservats en museus nacionals i només són exhibits per uns períodes breus i en molt poques ocasions.

http://www.npm.gov.tw/exh96/orientation/flash_4/index.html

Les dimensions són aproximadament les mateixes i no és res important per dedicar-hi la nostra atenció. Ens convé fixar-nos, en canvi, en la gran diferència i no és altra que aquest rotlle del segle XVIII és en color. Una segona diferència és que la cal·ligrafia i el segell d’aquest rotlle és a l’inici i no pas al final. I la tercera gran diferència mereix comentari a part.

Per començar el recorregut pel rotlle cal situar el cursor sobre la pintura i iniciar el moviment a l’esquerra perquè el rotlle avanci a la dreta. La velocitat que adopti dependrà de la força que imprimiu al cursor. Per aturar la pintura només cal fer un gest en sentit contrari i parar. I això serveix tant per avançar com per anar cap enrere.

En la versió que podreu contemplar aquest rotlle del segle XVIII hi trobareu tres quadrats repartir a l’ini, a la meitat i cap el final. Aquest tres enquadraments són de color blanc, però quan hi poseu el cursor per sobre es converteixen en vermell. Si cliqueu sobre el primer enquadrament obrireu una petita pantalla que us ofereix una original animació d’uns 75 segons, amenitzada amb una oportuna música, que ofereix una visió del riu des de l’interior d’un vaixell i la visió que es té de les coses que passen a les ribes, fins l’instant que el vaixell és a punt de passar per sota del port de l’arc iris. Si cliqueu sobre el segon enquadrament obrireu una pantalla, d’idèntiques característiques de l’anterior però d’una durada aproximada als dos minuts, que representa l’entrada a la ciutat, per les diverses portes d’accés, d’un nombrós grup de mercaders, comerciants i viatgers, al mateix temps que a l’interior ens mostra diversos comerços i establiments. Si cliqueu sobre el tercer enquadrament obrireu una pantalla d’una durada d’uns 90 segons, que ens introdueix a l’interior de l’edifici i les construccions més importants de la ciutat.

Una pura meravella!!!