MELANGIA I (Albrecht Dürer)

Fitxa tècnica

Autor: Albrecht Dürer

Títol: MELANGIA I

Data: 1514

Tècnica i materials: Gravat amb burí.

Mesures: 239 x 185 mm.

Localització actual: Gabinetto dei Disegni e delle Stampe, a Florència.

Comentari sobre «Melangia I»

A primera vista sembla que aquest gravat es composi de moltes peces en un gran desordre. El més notori dels elements és l'àngel melancòlic, que sosté un compàs amb les puntes obertes i cobertes per un plec de la faldilla. Se suposa que es situen en un dibuix que també és amagat a la faldilla. Aquest element podria aludir a la tendència a l'escassa activitat i creativitat de la melangia, però també pot fer al·lusió del seu component intel·lectual. Amb l'altra mà i braç, l'àngel s'aguanta el cap i té el colze sobre el seu genoll, en el clàssic gest de reflexió o abatiment. Els ulls mostren una mirada intensa i aguda, dirigida en un punt de l'espai, però no mostren pena. La figura porta una corona de llaurer, símbol de triomf i prestigi, i a l'esquena portes ales angèliques, però sense capacitat per fer volar un personatge tan gran. Als peus hi veiem una bossa de diners bastant plena, en al·lusió al tracte mercantil i la cobdícia.

A l'esquerra, un angelet completament vestit, assegut sobre una roda de molí i molt concentrat en el que escriu, representant la vena filosòfica que s'atribueix als melancòlics. A l'extrem inferior esquerre hi ha un gos, amb un cap de raça caprina, que s'associa a la fidelitat i la vigilància davant el perill.

Davant del gos hi ha una esfera i més amunt un poliedre, símbols de la geometria màgica pitagòrica. L'escala del fons representa l'ascens a una dimensió superior, qualitat transcendent que també anhelen els melancòlics.

El decorat de l'escena és una mena de terrassa, tancada per un mur. En aquest hi pengen diversos objectes que simbolitzen la melangia. Aquesta no es relaciona bé amb el pas del temps, cosa que desagradava als esperits sensibles del Renaixement. Per això, l'àngel té el temps tancat en un rellotge de sorra, i el controla amb una campaneta conventual de marcar les hores. Sota de la campana hi ha una tabula Iovis (taula de Júpiter), és a dir un quadrat màgic que compleix la regla bàsica: la suma de cada fila, columna i diagonal principal és un valor constant. En aquest cas, el resultat màgic és 34. Dürer dibuixà, en les quadrícules centrals de la fila inferior, les xifres 15 i 14, que juntes fan 1514, l'any en que fa el gravat, però també el mateix any de la mort de la seva mare. Les dues xifres dels quadrats externs: 4 i 1, fan referència al nom de l'artista, segons l'ordre en l'alfabet (4 = Dürer, 1 = Albrecht).

El panorama del fons mostra un poblet (inspirat en Anversa degli Abruzzi, Itàlia) sobre un mar totalment encalmat. Els raigs del sol formen un clar arc de Sant Martí, relacionant el dolç repòs de la mort després de la tempesta de la vida. El sol, que és força petit, expandeix la seva llum amb força, com una força que s'oposés a l'immovilisme de la part anterior del gravat.

Fins a mitjans segle XX es pensava que Dürer havia realitzat més gravats sobre la Melangia, però mai s'han trobat. Potser perquè I no deu ser una xifra sinó la lletra i, segona persona del singular de l'imperatiu del verb llatí eo, que significa «veste'n». No es tractaria doncs d'un gravat al·legòric de la melangia sinó un conjur màgic per allunyar-la de l'esperit de l'autor.

El ròtul on s'inscriu el títol del gravat es desplega entre les ales d'una mena de rat penat monstruós, sense potes i una cua estranya, que el converteix en un monstre, un ésser que sembla sorgit de l'imaginari màgic medieval. Testimoni de la bruixeria sota les llums incrèdules del Renaixement?